Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític.
Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb l’argentí. El Maldà, la Sala Flyhard i la Sala Versus Glòries han acollit un d’aquests muntatges, que es poden gaudir com a sèrie però també de manera independent. Es tracta, doncs, de tres espectacles en què la doble llengua té un sentit ple i argumentat, i moltes possibilitats còmiques!
Dues dones grans estan enamorades i, després de fer-ho públic, volen que els fills respectius es coneguin. L’àpat familiar, que té lloc en un patí molt ben reeixit —l’escenografia va a càrrec d’Elisenda Pérez—, contraposa les visions d’uns i d’altres, de maneres de fer diferents. Malgrat que la breu durada de la comèdia exigeix que l’arc d’alguns personatges sigui una mica desorbitat, tots i cadascun dels actors compleixen amb el paper i llueixen en el seu moment estel·lar.