Per totes les coses que es poden dir del que significa viure avui en dia a Barcelona, sembla que les companyies de teatre d’aquí no parlen tant del tema com la realitat demana. Afortunadament, tenim excepcions com La Ruta 40 que, després de tractar el turisme a la recent Reiseführer, posa el focus ara en la gent local; més concretament, la del sector artístic i la seva precarietat, mantenint la ciutat com escenari i gairebé com un personatge més de l’espectacle. Dirigida per Sergi Torrecillas, que se’n surt notablement del seu debut en aquesta tasca, la proposta és fresca, àcida i intel·ligent. Com a sàtira del món teatral resulta molt divertida i crítica, malgrat que, a causa del gran nombre de referències massa concretes, potser peca una mica d’endogàmica i podria deixar a alguns espectadors fora de molts acudits. En qualsevol cas, el plantejament escènic funciona i té un ritme magnífic, la naturalitat de les interpretacions és engrescadora i la història flueix de forma molt àgil. Es tracta, en definitiva, d’un entreteniment de qualitat que amaga, sense dissimular massa, unes quantes pulles que, tal com estan les coses, anaven sent ja més que necessàries.
Enllaç copiat!