Sacrifici és una obra de tall clàssic però feta amb molta energia i vitalitat. Després d’uns primers minuts una mica fluixos i previsibles pel que fa a direcció la peça entra en un tempo gairebé perfecte. Es nota que ha estat treballada al detall. Les rèpliques són divertides, crues i ben escrites. Les situacions no són sorprenents però la seva resolució és més que satisfactòria. S’utilitzen diferents espais simultanis que ajuden a la dinàmica de l’obra però l’espai sonor no acaba d’estar a l’altura.
Els quatre actors són una de les peces claus de l’èxit de l’obra. Són creïbles, propers i tenen el personatge tan interioritzat que es disparen i ressonen un munt de matisos que omplen de colors l’escena. Crec que és fàcil poder-se sentir identificat amb el dilema que presenta l’obra i la seva resolució no cau en el típic convencionalisme fet que et permet sortir del teatre amb una bona sensació.