SAFO es pot descriure en poques paraules: força, sororitat i poètica.
La proposta és d’aquestes que t’emboliquen des del minut zero: tant punt entres al teatre et dona la benvinguda una majestuosa escenografia, que és un presagi del que veuràs: Un marc en el qual es van desenvolupant escenes com a quadres pictòrics, com a cançons a un concert, com a capítols d’una vida, com els versos d’un poema de Safo.
El que ocorre damunt d’aquest escenari és brutal. L’equip crea una proposta molt plàstica, a la qual acompanya la música, les cançons i la dansa, i que recrea, reinventa, dona vida a aquest personatge històric del qual poc s’ha escrit i molt s’ha inventat. Elles, les creadores de la proposta Marta Pazos, Maria Folguera i Christina Rosenvinge, inspirades en els poemes de l’autora, ens donen una altra perspectiva de la gran poetessa: una dona forta, passional i vital, que possiblement no es va suïcidar i menys ho va fer per un amor no correspost d’un home. Tot això amb tocs d’humor, ironia i provocació.
Esment especial mereix l’equip d’artistes que formen l’elenc: encapçalades per la Christina Rosenvinge, el seu equip de muses són més aviat deesses a l’escenari, que fan d’aquesta peça una obra coral meravellosa. Irene Novoa, Juliane Heinemann, Lucía Bocanegra, Lluïa Rei, María Pizarro, Natalia Huarte i Xerach Peñate, amb una energia, passió i naturalitat sorprenent, s’entreguen totalment en cos i ànima i ens demostren ser artistes multidisciplinars amb les seves grans veus, els moviments dels seus cossos i la seva destresa instrumental.
SAFO t’agita, t’emociona, t’incomoda i et porta, fora de l’hora i mitja que dura l’espectacle, a pensar quin paper li hem donat fins ara a les dones rellevants de la història, que poc hem conservat sobre elles i quant queda per investigar. Damunt d’un escenari queda molt per fer, més històries d’aquestes dones als teatres, si us plau. Gràcies Marta Pazos, Maria Folguera i Christina Rosenvinge per aquest projecte. Gràcies Safo pel teu llegat.