Tic, tac, tic, tac, tic, tac…. Ser o no ser mare… és aquesta la qüestió? Ángela Palacios ens plateja aquesta pregunta a Salve Regina, una proposta en format monòleg amb molt d’humor, però que sense donar-te compta, et va calant dins, molt profund.
Una proposta senzilla al mateix temps que molt visual, que, amb pocs elements fa màgia: un neó rosa com a límit de l’escenari, un carret de la compra, algunes nines i ninots i ja, però és que poc més necessita l’actriu per a omplir l’escenari. La seva presència, la seva veu, la seva història és l’element principal. I és que aquesta creadora, dramaturga i actriu és una tot terreny que sap molt bé com comptar una història tan transcendent. Un monòleg passat per l’humor més lleuger, les imatges més potents, barrejades amb minuts colpidors, incòmodes i emocionants.
I és que, Quina dona no s’ha fet aquesta pregunta més d’una vegada a la seva vida? Totes hem de passar-ho en algun moment, que pot ser ràpid si tens molt clar el no, però que pot ser etern si no saps quin és el teu camí: si no saps si aquest desig de maternitat que a vegades sents que és teu, és en realitat imposat per la societat: ‘seré bona mare?’ ‘i si em perdo alguna cosa per ser-ho?’ ‘i si no tinc recursos per a mantenir-ho?’, o per la teva família ‘per a quan els fills?, què se’t passarà l’arròs!’. Els elements externs no ajuden, i aprofundir en el teu propi jo, en el qual està la teva autèntica resposta, no és tan fàcil. Sense comptar que, si vols ser mare, la societat no t’ho posa gens fàcil: treballa, produeix, guanya’t la vida…. ui, trenta i molts… congela òvuls que no podràs tenir fills!… I així van passant els anys del capitalisme productiu sense que t’adonis que el teu desig ha passat a un segon pla que et porta irremeiablement a una clínica de reproducció assistida. Bingo, la màquina funciona a tot drap.
Com la proposta de Salve Regina, amb escenes que van des d’un grup d’ajuda mútua, a la clínica de fertilitat, a buscar respostes en solucions alternatives i fins i tot màgiques, Regina, ens porta per diferents etapes per les quals passen moltes dones quan la maternitat, sense saber al 100% si és desitjada o imposada, es converteix en un camí amb moltes corbes, alguna perillosa.
Un text tan còmic com profund que és molt necessari, necessitem visibilitzar totes les maternitats, necessitem visibilitzar-nos per a deixar els tabús enrere, perquè una dona és mare des del moment que desitja ser-ho i una dona està completa des del moment en el qual neix dona, i punt, no necessita portar un altre ésser al món, si no ho desitja. Gràcies Ángela per la teva valentia, el teu humor i la teva creativitat. Sortim de l’obra amb l’ànima plena i sentint-nos part d’una rave cap a la maternitat, quin viajazo!