José Sacristán puja una vegada més als escenaris protagonitzant Señora de rojo sobre fondo gris, una adaptació de la novel·la amb el mateix títol de Miguel Delibes. Sabre Producciones i Presentación Espectáculos presenten una adaptació teatral produïda i dirigida per José Sámano.
L’adaptació realitzada és esplèndida i elevada, sens dubte, per la gran actuació de Sacristán. Això sí, no podem oblidar que el text de referència no és teatral, cosa que es pot apreciar en el lèxic i les expressions. Tot i que s’hagi teatralitzat un monòleg novel·lesc i, com a conseqüència sigui més estàtic, aquest no es fa ni pesat ni llarg. De manera que la producció ha sabut solucionar de manera excel·lent dos possibles handicaps inicials: el text que prové d’una novel·la i el fet que es tracti d’un monòleg. Sacristán, amb la seva potent veu, aconsegueix difuminar aquests dos possibles inconvenients, en el cas que realment ho siguin.
Encara que Sacristán es trobi físicament sol en l’escenari, aquest es veu acompanyat dels precisos i genials jocs de llums, els quals aconsegueixen omplir l’escenari. En aquest cas, l’attrezzo no és monumental, però perquè tampoc es necessita. Tot i això, el text encaixa perfectament amb aquest i l’actor l’utilitza de forma subtil.
Com a conclusió, cal destacar que és una obra totalment recomanable, tot i els prejudicis que es puguin desprendre inicialment com a conseqüència de ser una adaptació d’una novel·la i, concretament, de tractar-se d’un monòleg. Tots dos queden totalment oblidats amb la veu i l’actuació de Sacristán, així com amb els jocs de llums i l’attrezzo permanent.