Josep Maria Flotats torna als escenaris de Barcelona per dirigir i interpretar, l’obra Ser-ho o no de Jean-Claude Grumberg, un escriptor francès, fill i net de deportats assassinats en un dels camps de concentració, durant l’època del nazisme.
Cal assenyalar que és la primera vegada que es representa una obra d’aquest autor a casa nostra. Penso que ha estat un gran encert per part de Flotats i una gran descoberta per a tots nosaltres.
Grumberg a Ser-ho o no, aborda el tema del judaisme, un fet que li toca de ben a prop. Ho fa amb un estil propi. Grumberg està considerat l’autor tràgic més divertit de la seva generació; ell busca la part còmica de les coses sèries fent-nos riure i emocionar a l’hora.
L’obra ha estat fidelment traduïda per en Salvador Oliva, que ha sabut conservar el seu caire irònic i divertit. És un text enginyós, divertit i amb molt sentit de l’humor, que ens fa riure fins hi tot de situacions i fets molt seriosos .
L’obra ens mostra la necessitat que tenim els humans de voler formar part d’alguna comunitat, i dels estereotips que ens porten a etiquetant a les persones per la simple raó de pertanya a una religió o ideologia diferent que la d’un mateix.
Flotats dirigeix aquest espectacle amb l’ajuda de Pep Planas i comparteix protagonisme amb l’actor Arnau Puig.
Els dos actors interpreten a un veïns que es troben molt sovint al replà de l’escala on viuen. Un dia un d’ells descobreix per internet que l’altre és jueu. A partir d’aquí comencen unes converses entre dos veïns sobre la identitat i les creences. Un és creient i l’altre agnòstic. Els diàlegs són plens d’un humor molt intel·ligent que ens porta a reflexionar sobre la condició humana, com el compromís ètic, social i moral, la llengua, la cultura, la història…
És pot ser francès i jueu a la vegada?
Es pot ser jueu i no ser practicant?
És més creient el que practica la seva religió?
Ser-ho o no… La polèmica està servida.
VALORACIÓ: *** ½