Ahir diumenge dia 30 d’octubre, vam tenir la gran sort de descobrir aquesta petita joia, una “estrena absoluta” segons indica el programa de mà, que s’ha representat per primera vegada al Teatre Gaudí des del 26 d’octubre, en només cinc funcions.
La Companyia Arden Producciones es va fundar en 1995 i els seus creadors van ser Juan Carlos Garés i Chema Cardeña. Aquesta companyia valenciana va néixer sota un projecte teatral: la creació de muntatges de tall clàssic, a través de textos contemporanis.
Estem situats a Berlín i ens explica la història de tres amics en quatre moments diferents en el temps, 1933 marcat per l’incendi del Reichstag, 1938 recordat per “la noche de los cristales rotos”, 1941 en plena guerra i 1946 amb els judicis de Nüremberg.
Tota l’acció transcorre en el pis del matrimoni amb petits canvis per reflectir el pas del temps. Quatre moments. Quatre escenes. Al fons una pantalla on ens passen vídeos documentals per introduir l’escena i les declaracions des de Buenos Aires d’un Leo ja gran, que en 1966 recorda els fets.
És una proposta que ens planteja una història que es pot tornar a repetir en qualsevol moment i en qualsevol lloc del món. De fet nosaltres hem trobat inquietants similituds amb el procés que estem vivint a Catalunya i la percepció que de nosaltres estan rebent a la resta del territori gràcies al govern d’Espanya, situat en aquests moments en la regressió mes absoluta i la repressió ideològica.
Esperem que tot quedi simplement en sensacions, però frases que es repeteixen a la dramatúrgia d’aquesta proposta escènica, inquieten i molt…. “La ley es la ley y hay que respetarla por encima de todo” o “ponte de inmediato la estrella que te marca como judio, porque la ley te obliga”
Resposta de l’amic jueu: nunca respetaré una ley que es injusta y que va en contra de todo un pueblo !!!
Les interpretacions les hem trobat totes elles molt bones, molt convincents i amb una impressionant capacitat d’adaptació als moments històrics que s’estaven reflectint a l’escenari. La caracterització física i de vestuari ha estat també molt acurada si a més considerem el poc espai de temps entre escenes. També ens ha agradat molt la realització del vídeo que ha acompanyat tota la historia.
En resum, una petita joia que fóra bo és pogués tornar a programar a Barcelona ben aviat.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ