Arriba al teatre Tantarantana un text de Stefano Massini, dirigit per Roberto Romei, que intenta denunciar, un cop més, aquests abusos socials que es pateixen a diari i que s’acostumen a permetre. En aquest cas, Shenzen significa infern denuncia les polítiques neocapitalistes que empren les grans empreses multinacionals i que provoquen que s’acabi amb la salut mental de l’obrer i, per suposat, amb qualsevol mena de consciència de classe. En el text present s’il·lustra la pèrdua del sentiment de col·lectivitat en el món on vivim, destacant com les empreses fomenten la competitivitat i l’individualisme per així poder mantenir el seu poder.
La representació, dirigida per Romei i interpretada per Sandra Monclús, té clars encerts juntament amb algunes errades. Tot i així, cal destacar que la representació és d’un interès destacable i molt recomanable. En un escenari buit, amb Sandra Monclús al mig rodejada de cadires, l’espectador es veu ràpidament transportat a una reunió d’oficina on descobreix que ha sigut trucat per a ser acomiadat o per a rebre un ascens. La tensió, per tant, es nota des de l’inici i perdura fins el final de la pròpia representació. Efectes sonors i musicals ajudaran a que el públic estigui tens, juntament amb les contínues interpel·lacions de l’actriu cap al públic, fent-lo partícip i donant-li una falsa veu.
Satisfactòriament, aleshores, la representació transmet aquella emoció mitjançant la qual s’articula el text: la incomoditat i les incerteses. El públic, sol i indefens envers l’autoritat d’una multinacional, no pot fer res més que esperar un veredicte final mentre transcorre la trama. Aquesta sensació contínua d’incomoditat és el punt fort i, alhora, la feblesa de l’obra: mantenir 70 minuts a una persona tement sobre què succeirà acaba per fer que la trama sigui massa llarga, tot i que no menys interessant. Tot i així, el resultat és plenament satisfactori i Shenzen significa infern és una representació molt recomanable.