Dilluns, una nova estrena al Teatre Goya i l’inici de la seva temporada teatral 2018-19. En aquest cas Miquel Gorriz dirigeix un espectacle per el gaudiment de Mercè Aránega. Una Shirley Valentine que tot i tenir uns anys (el text), encara és molt vigent en els nostres dies.
Shirley Valentine es una dona casada, que actualment està aburrida de la seva rutina, de la seva própia vida. Inicialment la veiem en la seva propia monotonia parlant a les parets i mirant si decideix fer un canvi. Amb l’excusa d’un regal sorprenent (un viatge a Grècia) veiem com Shirley presa d’una rutina infernal de la seva vida en un suburbi de Liverpool vol obrir les ales i marxar.
Aquesta Shirley m’agrada i em convenç. Mercè Aránega ens mostra una Shirley menys cómica (com la d’Amparo Moreno) però la veig una mica més creible.
A més, l’obra es distància de qualsevol escenografia complexa i amb la senzillesa d’un cuadre i cuatre cadires, taula i poc més; ens transporta en la casa de Liverpool o en la platja de Grècia.
Tot i ser una estrena, vam veure com tot l’aforament va aplaudir amb força, i gran part del públic va aixecar-se de la seva butaca per agraïr l’actuació de la Mercè Aránega. Poques vegades es veu gran part del públic d’empeus com ahir.
Llarga vida a Shirley, a veure si d’una vegada pots trencar les cadenes d’aquesta societat masclista que s’obstina a tenir-te lligada de sentiments, de ment i de cos (com a milers de dones). Vola lliure, vola Shirley.
Tens la meva opinió al següent enllaç
