L’avantatge de les sales més petites, i l’Àtic 22 és certament un paradigma d’això que diré, és que pots gaudir del treball dels actors a una distància mínima, aquella on pots captar els matisos de la respiració, les mirades i tot el que passa sota la pell de l’intèrpret. I en el cas de Si planeas vengarte cava dos tumbas us asseguro que sota la pell d’Annabel Castan i Dani Arrebola passen moltíssimes coses, algunes de ben fosques.
Una habitació d’hotel, molts silencis i algunes mentides són els ingredients d’un text amb un toc sòrdid i fins i tot decadent que em va resultar d’allò més atraient.
Molt i molt recomanable.