Aquesta és una obra sobre el consentiment, i la veritat és que el propi títol ho deixa ja molt clar des del principi. És una més d’aquestes obres testimonials o semidocumentals en les que s’aborda un tema social important, ja sigui l’anorgàsmia (Els dies mentits), l’intersexualitat (Hermafrodites a cavall), la transsexualitat (Cavallet de mar) o el càncer de mama (Adéu Jane!, 360 grams). Una obra amb una part de testimonis reals, una altra part de representació i una última d’interacció amb el públic. Parts o ingredients necessaris perquè funcioni la fórmula i el públic rebi d’una forma més o menys fàcil uns continguts que acostumen a ser durs i poc amables.
L’obra parteix d’un text de les neozelandeses Eleanor Bishop i Karin McCracken, tot i que el text és breu i es redueix a dues històries aparentment oposades: la d’una relació esporàdica i consentida, i la d’una relació entre persones que es coneixen i s’agraden però en la que no hi ha consentiment. Crec que com a text dóna sensació de poc i deixa més preguntes que respostes, però per sort es van intercalant una sèrie de testimonis de joves de diferents indrets de Catalunya i Mallorca –tampoc hagués estat malament que hi hagués diversitat d’edats entre els testimonis- per tal de posar elements diversos damunt de la taula. Una manera clara i realista de com s’afronta el tema del consentiment en les relacions actuals.
Clara Mingueza, a la que ja hem vist a Scratch, a Tirant lo Blanc o a Observin a aquests fills de puta, carrega amb tot el pes de l’espectacle i defensa amb naturalitat la major part de la peça. En definitiva, un espectacle que seria molt convenient per a instituts i públic adolescent en general.