Dos amics que són més que amics estan atrapats en un terrat durant la nit de Sant Joan. No és casualitat que el Tantarantana hagi decidit reposar aquesta interessant proposta en ple inici d’estiu i setmana de l’orgull LGTB.
L’escenari és el terrat del teatre, literalment. Aquesta elecció ens ajuda a entrar en la pell dels personatges que mitjançant la seva història ens parlen d’amor adolescent i cerca d’identitat. Una cerca que és especialment conflictiva, per desgràcia encara, quan la teva identitat sexual no es correspon amb la norma.
Després d’atracar una gasolinera i fugint de la policia arriben a aquest terrat amb un ridícul botí, una bossa de coca i una ampolla de whisky. Atrapats en aquest espai a mig camí entre bucòlic i underground, repassaran les seves històries, desitjos i pors. Entendrem que per molta tendresa i complicitat que destil·li la seva relació, el seu entorn hostil i repressor els condemna a viure atrapats i en constant fugida.
Malgrat l’interessant tractament del tema, en alguns moments cau en certs clixés sobre el món homosexual que podríem discutir si realment afavoreixen o condemnen a aquesta comunitat. Sigui com sigui, sempre és d’agrair que se li doni veu a històries d’amor no normatives, especialment quan estan destinades a un públic que formarà la societat del futur. Per això els aplaudeixo.