L’empresa és ambiciosa: trobar el nexe entre claqué i música electrònica d’arrel rithm&blues hiphopera és complicat. Entre d’altres coses, perquè el claqué és un art de la primera meitat del segle XX que, si més no, des del punt de vista comercial, no ha tingut continuïtat, no hi ha estrelles mainstream del claqué, per la qual cosa, les referències segueixen essent Fred Astaire, Gene Kelly, Cyd Charisse o Ginger Rogers.
Sights-Extended posa en joc dos elements, en aparença, incompatibles i tan allunyats com ho són el claqué i el hip hop, i en aquesta mena d’intromissió de l’un en l’altre és on es desenvolupa la proposta d’Estefanía Porqueras, que dissenya i dirigeix l’espectacle.
L’espectador assisteix a un procés d’ensambladura que comença de manera tensa, dura, amb la sensació que els dos estils no podran trobar-se. En canvi, a mesura que una cançó succeeix la següent s’hi va acomodant i ens recorda que el claqué, un art que que associem, indefectiblement, amb els Hollywood de mitjans de segle XX, ha estat també germen de la majoria d’estils moderns de dansa que de Michael Jackson cap aquí han estat fonamentals.
Les coreografies són imaginatives i eviten la temptació de cedir tot el protagonisme a l’efectisme de la velocitat de peus… i atorga importància a l’expressivitat de cos, braços…
L’empresa és arriscada i ambiciosa. El resultat final és divertit i original. L’espectador se sent satisfet de deixar-se sorprendre.