Obra amb un gran contingut social i reivindicatiu, és sorprenent per la posada en escena i la originalitat. La trama se situa als anys 20 a Hollywood i descriu l’abús dels productors i poderosos sobre les actrius que volien arribar a ser famoses. La complicitat col·lectiva, la por a perdre ho tot, a no ser acceptades, a ser expulsades del circuit de la fama i, en definitiva, la por a no veure el somni aconseguit, feia que el silenci de les víctimes perpetués el sistema. La protagonista de la nostra història però, aprofitarà un moment de gran ressò per defensar a totes les dones i encoratjar-les a no fer silenci mai més.
Jo no coneixia la Companyia Escapade Theatre i m’ha sorprès molt agradablement. Va ser fundada per Sue Flack i Caspar al 1997, a Barcelona. Des de llavors, la companyia resideix a Catalunya i totes les produccions s’han representat a Espanya i dirigides a públic català o internacional. Fan de tot i en totes les llengües. Tenen un humor anglès àcid i crític. Espero que algun dia tornin a fer “Decadence” de Steven Berkoff.
Un actor, Caspar i una actriu, Sue Flack interpreten tots els papers. Les escenes s’intercalen amb retalls de pel·lícules del cine mut algunes extretes dels arxius de la història del cinema i d’altres gravades ad hoc (Inma Alcario) de manera que a la pantalla del fons hi veiem de vegades el que s’assaja al teatre o bé retalls que mostren les pors i desitjos dels protagonistes de la història. Amb quatre mobles que entren i surten de l’escenari en els moments foscos per observar les pel·lícules, els llums ben posats en els moments necessaris (Tony Murchland) i una bona interpretació, es pot fer un teatre d’una gran qualitat si al darrera hi ha un argument sòlid i impactant com és el d’aquesta història.
La idea de Escapade Theatre és que els seus muntatges no deixin a ningú indiferent. Amb Silence, ho aconsegueixen.