La companyia argentina Banfield Teatro Ensable es va fundar l’any 1996. Capitanejada per l’autor i director Nelson Valente, van arribar a tenir un important centre cultural amb diverses sales per teatre i concerts a Lomas de Zamora, al cor de Buenos Aires, que va haver de tancar a finals de 2020. La pandèmia va acabar amb un espai que havia impulsat un històric d’espectacles d’èxit com El loco y la camisa, El declive o Solo llamé para decirte que te amo (totes elles s’han pogut veure a Barcelona amb la complicitat de La Villarroel i el Teatre Romea, qui al llarg dels anys han anat teixint una bonica relació amb la creació portenya), però no va acabar amb la companyia, que continua imprimint el seu segell a noves creacions arreu del món. Ara són els teatres de proximitat, sota el projecte On el teatre batega i dins del Festival Grec, qui recullen el guant d’aquesta relació creativa entre Barcelona i Buenos Aires i presenten la trilogia formada per Silvia, La paella dels dijous i Rovira VS. Rodríguez. Tres peces independents, però interconnectades entre sí, on descobrirem la història de dues famílies i el motiu que les obligarà a estar irremeiablement unides.
A Sílvia, Nelson Valente formula una divertida i colpidora comèdia sobre l’amor en la maduresa i les relacions familiars amb el seu habitual plantejament escènic: un menjador d’una família de classe treballadora, on escenes banals i quotidianes deixen entreveure les relacions desiguals entre parents, els vicis adquirits durant anys i les fissures d’unes famílies que no volen veure l’abisme que les separa. Valente transita entre escenes hilarants i la violència domèstica costumista d’una manera brillant. Vas de la riallada a l’estupefacció en qüestió de segons. El mètode de treball de la companyia, basat en improvisacions amb els actors, que fixen un text i un to interpretatiu, rema a favor d’un muntatge de to naturalista -però histriònic-, carregat de veritat, amb unes fantàstiques interpretacions de Lide Uranga, Julian Ponce Campos, Mayra Homar i Gabriel Beck que posen els pèls de punta. El cliffhanger final convida a saciar la curiositat del desenllaç amb els altres dos muntatges. Quina serà la reacció dels Rodríguez davant la notícia bomba de la matriarca? El final obert estil “chimpón” és potser el punt que genera més incertesa, ja que la comèdia estira el plantejament gairebé fins al final, que és alhora l’esclat del conflicte interessant de la família, i del que no veiem cap resolució. Però és que la vida sovint és això, tensions en augment que esclaten de cop i que obren tantes possibilitats com persones n’estiguin involucrades.