Silvia, escrita i dirigida per Nelson Valente, una de les figures més representatives del circuit teatral actual, tant a l’Argentina com a casa nostra, és la primera peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina.
Silvia és una barreja entre tragèdia i comèdia divertida, fresca i molt propera, al mes estil argentí.
Silvia ens explica la història d’una dona que va fer tot el que s’esperava d’ella al llarg de tota la seva vida. Es va casar, va tenir dos fills i va formar una família. Avui, als setanta anys, ja vídua, torna a Barcelona a retrobar-se amb el que va ser el veritable amor de la seva vida.
Tota la trama passa en un sol dia i en un mateix espai.
Els protagonistes, la família Rodríguez magníficament interpretada per Lide Uranga, Julian Ponce, Mayra Homar i Gabriel Beck.
A l’actriu Lide Uranga i l’actor Gabriel Beck els vaig descobrir fa deu anys a El loco y la camisa i d’aleshores que no em perdo res del que fan quan venen a actuar a casa nostra.
A l’actriu Mayra Homar la vaig descobrir a Sólo llamé para decirte que te amo.
L’actor Julian Ponce ha estat una grata descoberta.
Tot i que la trama és més o menys la mateixa que la de La paella dels dijous, la contraposició de cultures i la diferent manera de viure una mateixa situació és la gràcia d’aquesta obra. La manera de fer i actuar dels argentins és impagable.
La realització de l’obra en un espai íntim i la proximitat dels espectadors amb els actors no té preu.
Silvia ens parla de canvis, de segones oportunitats, de somnis i il·lusions, de deixar de tenir por i arriscar-se, de prejudicis, de veure que mai és massa tard per ser feliç. Parla de fer-se gran i de les relacions entre pares i fills. Parla de lligams i de sentiments.
És una obra plena de sorpreses, de moments realment absurds i de personatges arquetípics.
Ara toca esperar a la tercera part de la trilogia, Rovira versus Rodríguez, la trobada entre les dues famílies.