Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.
El que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants.
Aquesta proposta ha estat interpretada aquests dies per 3 diferents repartiments vocals. Nosaltres hem tingut força sort amb el que ens ha tocat en sort al nostre torn d’abonament, ja que ens va agradar molt el protagonista principal de Simón Bocannegra, que en aquest cas va estar protagonitzat pel baríton italià Giovanni Meoni, que per mi fins aleshores era totalment desconegut. També va estar perfecte la soprano Barbara Frittoli, que pel que sembla en funcions anteriors no va poder estar a l’altura.
Però per mi aquella nit va destacar per sobre de tota la resta de cantants, el tenor Fabio Sartori en el paper de Gabriele Adorno, que va aconseguir forces aplaudiments en finalitzar algunes de les seves àries. La resta de repartiment també a una bona alçada i la direcció musical molt correcte.
Si ús bé de gust llegir la nostra valoració sencera, cliqueu AQUÍ