Una comèdia de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó, que reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.
Daniela, en escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.
El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.
Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d’home s’ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.
L’Iris (Daniela Feixas), una prostituta de cinquanta anys, rep una trucada al club on treballa d’un client sol·licitant els seus serveis. A l’apartament on ha estat citada l’espera la persona que ha demanat per ella: la Simo(ne).
Ell, ara ella, li demana que truqui a la seva dona, la Rosa (Anna Güell) i la faci anar a l’apartament. De mica en mica, la Iris s’implicarà i intentarà ajudar a resoldre la situació.
Elles dues són les úniques persones que saben el que realment li passa.
En Ramon Simó descriu l’obra com una hipèrbola sobre la realitat, “Qui no ha pensat mai què hauria estat de la seva vida si hagués nascut amb l’altre sexe?” Al llarg de l’obra, Simone va dubtant cada vegada més del seu passat, assumint el fet de ser dona. Per contra, la Rosa se sent cada vegada més un “home conscient” que hi ha de prendre les decisions.
Una comèdia sobre el gènere i el poder, amb situacions força divertides i una posada en escena diferent. Una escenografia senzilla on alguns elements canvien de posició en determinades escenes. Les actrius hi són sempre a l’escenari (actuin o no) i en determinats moments dialoguen amb el públic. La posada en escena es complementa amb la projecció d’imatges que contextualitzen el relat.
Una situació surrealista per explicar una realitat amb la que convivim.
La nostra valoració és de 7 sobre 10
Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ