A S’inunda Venècia el seu autor Miquel Mas inunda els sentiments dels espectadors i dels actors. I és que qui el coneix personalment ja ho veu que és una persona “tot sentiments”. És, com diu ell, observador, i inquiet, molt inquiet.
És la tercera obra que Miquel Mas veu estrenada. I tot i ser una carrera primerenca, el text, la trama, la dramatúrgia, tot plegat és enginyós. I sí, li falta potser algun canvi d’escena més àgil, potser de vegades la interpretació podria ser més creïble. Però pel que fa al text, a la història, al dibuix dels personatges, S’inunda Venècia funciona, fa riure, fa pensar, retrata algunes relacions de parella que molts coneixem en primera o en tercera persona.
Les comèdies són, o si més no a mi em passa, més complicades de ressenyar, de criticar. Les comèdies sovint ens han de fer passar una bona estona, ens han de fer riure. Aquí, tenim algunes oportunes reflexions, com …. “Som feliços?” Hem fet el que volíem fer? El que hauríem d’haver fet? Tenim res a amagar? Ens neguiteja? Què cal fer per mantenir una relació de parella?
Miquel Mas ha de seguir escrivint per què en ell hi ha un dramaturg de comèdia fresc, divertit, i a cops sorprenent. Per què darrera del seu text hi ha treball, hi ha investigació, hi ha un ús de la llengua acurat i molt divertit.
Ara només us queda un dia per anar a veure l’obra al Porta 4. No us la perdeu. Quan d’aquí uns anys, en Miquel estigui entre els dramaturgs consolidats, direu: Jo vaig veure S’inunda Venècia.
Carme Canet i Capeta