Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia.
Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador.
Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova Creació (OBNC). Ha estat un encàrrec a sis llibretistes i compositors/res diferents. Els i les libretistes han estat: Cristina Cordero, Oriol Pla, Marc Rosich, Victòria Szpunberg i Helena Tornero. Els compositors/res: Agustí Charles, Mario G. Cortizo, Raquel Garcia Tomás, Joan Magrané, Lucas Peire i Francesc Prat.
Com diu el títol: “Sis solos soles” són sis històries íntimes i emotives interpretades per sis dones i un sol instrument: violí (Marc Charles, Judit Bardolet), violoncel (Àlex Rodríguez Flaqué), arpa (José Antonio Domené), percussió (Mario G. Cortizo) o sense com és el cas de Lídia Vinyes-Curtis que canta a cappella. Són relats presents, passats o atemporals cantats a temps real. Són píndoles musico-teatrals la brevetat de les quals no impedeix que transmetin una gran força dramàtica. Cada una d’elles es representa en diferents espais del Liceu com el Foyer, el Saló dels Miralls o una caixa escènica.
Les sis dones que hi han posat la veu han estat: Elena Tarrats, Lídia Vinyes-Curtis, María Hinojosa, Elena Copons, Dolors Aldea i Marta Fiol.
No ens ha estranyat gens que fos Marc Rosich el director d’escena ja que té llarga experiència com a dramaturg i escriptor de textos originals tan de teatre com d’òpera. En aquests Sis Solos Soles ell ha tingut l’oportunitat de demostrar totes les seves capacitats. Ha estat l’autor dels llibrets de dues de les peces presentades en aquest espectacle. No ens ha sorprès ja que va escriure el text de l’òpera de cambra “Diàlegs de Tirant e Carmensina”, amb música de Joan Magrané, també compositor d’una de les peces.
A tots els espectadors, afeccionats a l’òpera que es resisteixen a incorporar entre els seus gustos l’òpera contemporània, els recomano que li donin una oportunitat. No se’n penediran.