Des del 2013 la productora Sixto Paz ha creat una sèrie d’espectacles amb segell propi, aconseguint grans encerts (Pulmons, Història, Tender Napalm) i patint també algunes petites ensopegades (Dibbuk, Pretty). Amb Bull potser s’han quedat a mig camí, ja que l’obra segueix la màxima dels diàlegs punyents i les situacions compromeses però potser abusa del símil taurí, fent que una bona idea es transformi en un context massa obvi. També és cert que en alguns moments la història no acaba d’enlairar-se per culpa d’una certa reiteració i una composició de personatges massa esquemàtica. Els actors fan i desfan per aconseguir fer coherents els seus arquetips, fins al punt de trobar moments brillants. Iván Rodríguez construeix de forma exemplar una víctima amb arestes i contradiccions; Joan Carreras interpreta a una mena de dandy sense escrúpols; Mar Ulldemolins és la que s’encarrega de torejar amb més fermesa al treballador assetjat, i finalment David Bagès és el directiu que haurà de prendre la decisió de prescindir d’algun dels tres treballadors de l’equip. Una obra de contingut dur i un humor inesperat, d’aquells que sorgeixen en els moments menys adequats i que et deixen el somriure congelat als llavis. Una obra potser no del tot rodona -crec que amb una mica més de subtilesa la cosa hauria funcional millor- però desgraciadament actual i oportuna.
Enllaç copiat!