Fa molt de temps que les dinàmiques tòxiques d’oficina i els diferents maltractaments laborals formen part de la ficció teatral. A vegades amb el focus posat en el sistema i d’altres en les relacions humanes, el fet és que aquesta temàtica ens ha portat, al llarg del temps, obres tan memorables (i diverses) com Glengarry Glen Ross o El mètode Grönholm. En aquest cas, Bull sembla seguir, en part, la línia d’aquests dos exemples, centrant-se, tanmateix, en la violència quotidiana i, en concret, en l’abús entre companys davant d’una situació de competència extrema. Dirigit amb solvència per Pau Roca, el muntatge no esquiva la incomoditat sinó, al contrari, posa l’espectador davant les circumstàncies que, colpidorament, denuncia. Breu, directa i incisiva, la peça funciona per la seva claredat impecable i intensitat narrativa. El problema, potser, és que la mateixa naturalesa del relat el fa massa previsible i la distinció entre bons i dolents peca de maniqueista. D’altra banda, el símil taurí que fan servir té la seva gràcia però, fins a cert punt, resulta també un pèl capriciós. Per tant, en conjunt, es pot dir que val la pena per gaudir de les interpretacions d’un quartet d’actors magnífic i d’un text que afronta el conflicte sense concessions, malgrat que alguns espectadors trobaran a faltar girs argumentals o, fins i tot, un sentit de l’humor més explícit.
Enllaç copiat!