La productora Sixto Paz porta a la sala La Villaroel un text de Mark Barklett: Bull. Es tracta d’una obra en la qual es parla sobre l’anomenat mobbing, aquí anomenat bullying (paraula amb la qual es juga per a relacionar-la amb l’àmbit taurí, que condicionarà la posada en escena).
L’obra compleix amb el que promet: en una hora aproximadament, el públic assisteix a una vertadera lluita on un treballador es desbudellat pels seus companys; demostrant així la crueltat que existeix al món empresarial i la competitivitat exagerada que s’estila dins les grans companyies internacionals.
De manera encertada, Sixto Paz relaciona la temàtica de la obra i el seu títol (Bull i l’assetjament laboral) amb la seva traducció al català per a modificar la posada en escena i adaptar l’escena i l’abús amb un joc simbòlic: una plaça de toros. D’aquesta manera, se’ns presenta una plaça de toros en la que en Thomas (Marc Rodríguez) serà torejat pels seus companys d’oficina i fins i tot pel seu cap (Mar Ulldemolins, Joan Carreras i David Bagès respectivament). Assistim, per tant, a un espectacle de patiment, en el que tres persones torturen a un home fins acabar amb ell (vegis aquí, per tant, un paral·lelisme amb tot allò taurí). L’escenari recrea una plaça amb un fort simbolisme que només és aprofitat al principi i al final de l’obra, sense molta connexió durant el desenvolupament de la trama).
Tot i al bon treball per part de la productora i a una bona actuació per part de l’elenc, l’obra no acaba d’entusiasmar. Té el potencial que acompanya a una temàtica tant predestinada a allò dramàtic o a l’humor àcid; però es queda a mig camí entre ambdues possibilitats, sense ser-ne cap. Un text que acaba quedant una mica pla, amb un argument previsible i molt simple, acaba per donar la impressió de quedar una mica coix. Es nota que és un bon treball, però que acaba per deixar el tast agredolç del treball ben fet només a mitges, ja que no aconsegueix que el públic connecti emocionalment amb la víctima.