Què ha sigut d’en Bruno i l’Àlex?
Va ser al 2012 quan l’Àlex i el Bruno, els protagonistes de “Smiley. Una història d’amor”, es van conèixer, es van enamorar i es van fer el seu primer petó. Va ser a la sala FlyHart. Nosaltres hi érem. Recordo que em vaig emocionar molt.
Sinó m’equivoco, “Smiley. Una història d’amor” va ser la primera comèdia romàntica, que es portava a escena, on l’amor era protagonitzat per dos homes. Em va encantar!!! Era tot tan natural, tan real, tan increïblement bonic. En Bruno i l’Àlex es van ficar dins el meu cor, pot ser perquè com en Bruno sóc una romàntica, crec en l’amor, en els finals feliços i en el fil vermell que ens uneix a algú per sempre.
“Jo no sé si tu i jo tindrem un bon final però podem tenir un principi, si tu vols, va dir l’Àlex I el Bruno va respondre que sí, que volia Va sonar Florence and The Machine i tots dos van començar una relació”
Va ser realment un final feliç, com el de les pel·lícules romàntiques que tant agraden al Bruno.
Va ser una història explicada amb tanta naturalitat i tanta realitat, que molts de nosaltres ens vam quedar amb ganes de saber-ne més d’en Bruno i l’Àlex. Ens preguntàvem si al cap d’un temps seguirien junts, si ha sigut una relació fàcil? o si es van casar i tenen fills,…
A “Smiley. Després de l’amor” en Guillem Clua ens dona la oportunitat de saber que va ser de l’Àlex i el Bruno, contestant totes aquestes preguntes, però també plantejant-ne altres de noves. Han passat vuit anys, i al món hi ha agut molts canvis. Tot és ben diferent. En Bruno i l’Àlex han madurat tot i que l’essència d’aquells dos personatges segueix sent la mateixa.
Dintre del cinema les continuacions solen ser freqüents, però crec que és la primera vegada que es representa en teatre la continuació d’una història d’una obra prèvia original.
M’ha encantat retrobar-me amb el Bruno i l’Àlex, interpretats per l’Albert Triola i en Ramón Pujol, els mateixos actors que en el seu dia els hi van donar vida. Ha sigut realment emocionant. Ha sigut fantàstic tornar-los a veure. En Bruno i l’Àlex s’han fet més grans, però segueixen sent ells mateixos.
Fantàstics l’Albert Triola i en Ramón Pujol per unes interpretacions tant creïbles; hi ha hagut moments que m’han fet oblidar que estava en un teatre.
M’ha agradat molt tornar al Bar Bero i saber que el Putxusqui segueix donant canya.
M’ho he passat molt bé, he rigut i m’he emocionat.
Només us puc dir que hi aneu!!!
Aneu a veure “Smiley. Després de l’amor” encara que en el seu dia no vau veure “Smiley. Una història d’amor” .
No us la perdeu!!!
😊😊😊😊/😊😊😊😊😊