La superació de l’amor romàntic

Smiley, després de l'amor

Smiley, després de l’amor
30/11/2020

No vaig veure la preqüela:“Smiley, una història d’amor”. I me la vaig perdre tot i veient que estava tenint un èxit aclaparador, tot i que la van reposar tres temporades i que va girar per tot el món en més de 10 produccions internacionals. I sí, me la vaig perdre perquè em tirava enrere el cartell d’Alfonso Casas, perquè no aguanto les comèdies romàntiques encara que sigui innovadora per ser una parella homosexual i me la vaig perdre tot i que és una parella d’actors que adoro.

Ja no la tornaran a representar perquè les coses són diferents i allò no es pot repetir però ens han permès de visitar a la mateixa parella al cap de vuit anys (reals). El mateix director de la primera ha escrit la continuació de la història. Ens ha perdonat no haver assistit a la primera part i ens dona pistes perquè no ens sentim perdudes.

Amb aquesta segona part, Guillem Clua fa un pas més enllà i, de forma gairebé inevitable, l’amor romàntic queda enrere i dona pas a l’estimació serena, tranquil·la i real.

Ramon Pujol i Albert Triola eren i són la parella del muntatge. Amb aquests anys s’ha establert entre ells una gran química i complicitat. Una feina extraordinària dels dos.

L’escenografia de Sergi Corbera és versàtil i fa que els diferents moments s’enllacin fàcilment sense haver de moure massa elements. Una cortina bellugadissa i transportable dona molt de joc a les escenes. La il·luminació de Arnau Planchart és clara i brillant. Els protagonistes no poden amagar a les penombres les emocions que els omplen els ulls i els regalimen per la cara.

Continua sent una comèdia, amb un argument que enganxa, un fil argumental que no saps com acabarà i, en mig del suspens de l’argument apareixen gags del moment actual, crítiques velades als estereotips i als motlles, interpel·lacions al públic hetero i de certa edat que desconeix l’ambient gay dels anys 90. Ja no cal defensar l’homosexualitat perquè dona per fet la maduresa de la societat. I crec que aquesta idea i la superació de l’amor romàntic són els dos grans missatges que ens emportem a casa.

← Tornar a Smiley, després de l'amor

Enllaç copiat!