Com es diu en algun moment de l’obra, tothom vol una feina però a ningú li agrada fer-la. De totes maneres, hi ha feines i feines… i en aquest espectacle es parla de les més inútils, absurdes i improductives, amb la intenció d’acabar demostrant que el mercat laboral està format, en un percentatge més alt del que podria semblar, per ocupacions prescindibles. En definitiva, una bona manera d’observar com el sistema malgasta esforços, diners, coneixements i habilitats, segurament amb l’obscura intenció de que el mateix sistema segueixi funcionant i alimentant-se de les seves pròpies absurditats. La companyia La Calòrica sintetitza molt bé el tema a través de quatre esquetxos i alguns petits monòlegs introductoris. Potser es troben a faltar situacions, fins i tot més absurdes que les mostrades, però no es pot negar que el muntatge compleix abastament la funció de divertir. Moments com el de la classe de natació o el de la instrucció dels Santa Claus són realment impagables, i és just reconèixer que en això hi tenen molt a veure la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció d’Israel Solà, que aconsegueixen donar agilitat i ritme a tot el conjunt. Totalment recomanable per a tots els que alguna vegada s’han trobat en situacions similars, però també per a tots els que aprecien un teatre fet amb imaginació, autocrítica i intel·ligència teatral.
Enllaç copiat!