La Calòrica és sinònim de feina ben feta i bon teatre. Fa temps que ho demostren i, el que és més difícil, són capaços de mantenir-se en un altíssim nivell. Sempre tintats pel seu món i el seu humor particulars.
En aquest espectacle, els actors expliquen males experiències laborals. Ho fan sempre des del llindar de la realitat i la ficció amb un personatge proper al grau 0. Però no us penseu que veureu monòlegs. Els altres actors col·laboren fent tota mena de secundaris que ajudaran a crear un univers que bascula entre l’humor i la crítica social.
No sóc una persona que riu fàcilment veient obres de teatre. Somric amb complicitat però no ric. Doncs bé, amb aquesta obra em vaig descobrir rient en diversos moments. Encomanat per les rialles generalitzades de tot el públic i per l’encert de totes les situacions plantejades. Agafen el concret i, a les seves mans, esdevé universal.
L’únic que m’ha deixat un pel fred és acabar amb la sensació que tot el que expliquen, d’alguna manera o una altra, tothom ja ho sabia i potser esperava un pas més enllà que no arriba mai. De totes maneres, fer crítica sobre les feines de merda és fàcil; fer-la bé (com ho fa la Calòrica) no tant.