L’obra shakespeariana és tan immensa, com ja hem dit altres vegades, que serveix com a font inesgotable de tot tipus de propostes de diferents formats, tons i punts de vista on, gairebé sempre, s’arriba a algun indret nou o revelador. #sobrejulieta és un monòleg proper i natural que parteix de Romeu i Julieta per explorar diverses facetes de l’amor i el desig femení. Carlota Gaviño protagonitza, en solitari, un veritable tour de force on, sobretot, destaca la seva simpatia i carisma interpretatiu. Notablement ben dirigida per Iñigo Rodríguez-Caro, l’actriu sap connectar amb el públic i fer-lo còmplice de la narració, aconseguint en aquesta interacció els moments més interessants de l’espectacle. La dramatúrgia opta per una fragmentació deliberada de la història, intel·ligent i postmoderna, on sembla, però, que interessa més transmetre un seguit d’idees que no pas les emocions del seu context. Aquesta fredor formal decanta la balança cap al simbolisme, en molts casos hàbil i suggerent, però es troba a faltar una certa implicació sentimental respecte el material. Que ens faci plorar, ens posi els pèls de punta o ens glaci la sang. Potser no és aquesta la intenció però, al cap i a la fi, es tracta d’una tragèdia i, per tant, caldria haver-hi posat més les entranyes a la maquinària per resultar un muntatge del tot rodó.
Enllaç copiat!