Especialitzat cada vegada més en papers de gran presència, marcada personalitat i llargs parlaments, Josep Maria Pou, en aquesta ocasió dirigit per Mario Gas, interpreta a Sòcrates, figura clau de la filosofia occidental. L’obra es basa en diferents textos de Plató i Xenofont, entre d’altres, que fan referència al judici i mort d’aquest emblemàtic personatge històric, la seva defensa i la importància de la seva condemna. L’espectacle té un to força solemne i clàssic que li escau prou bé tot i que, per moments, es troba a faltar un cert risc, ritme o intensitat narrativa. Pou, com és habitual en ell, fa una composició interpretativa esplèndida i acapara tota l’atenció de la proposta que, d’altra banda, juga molt en favor del seu lluïment. El muntatge, doncs, resulta interessant però massa didàctic. Com a text filosòfic és, en realitat, excessivament explicatiu i superficial, de manera que als més iniciats en el pensament del mestre de Plató els hi pot semblar pobre de contingut. En canvi, és una peça més argumentativa que dramàtica i, per tant, es queda a mig camí si el que volia era resultar teatralment atractiva. En qualsevol cas, l’experiment, amb les seves carències, s’aguanta i aconsegueix passatges molt agraïts on Pou desplega tot el seu arsenal de monstre de l’escenari i eleva la qualitat del conjunt, cosa que amb un altre actor, potser no passaria.
Enllaç copiat!