Solo creo en el fuego és una obra dirigida i interpretada per Ángela Palacios i Carlos Martín-Peñasco. Tots dos representen la relació que van mantenir Anaïs Nin i Henry Miller en el París d’entreguerres complementant-la amb una part biogràfica dels dos escriptors. Aquesta complementació textual queda perfectament lligada i entrellaçada amb la gran actuació dels actors.
Encara que l’actuació és impressionant, aquesta es veu reforçada per uns subtils i genials efectes òptics i lumínics. L’attrezzo també juga un paper fonamental en l’obra, ja que reforça l’expressivitat del text, el qual no ens hem d’oblidar que està molt bé elaborat.
Sens dubte, és una obra molt recomanable ja que és molt completa. Tots els detalls estan molt ben treballats i lligats, per exemple, els actors introdueixen algunes escenes d’humor entre les parts més biogràfiques que rebaixen l’intensitat de la composició. Tot i que considerem que l’obra és impecable, la sala no acaba d’estar a l’alçada. El problema principal és la disposició de les cadires i la no elevació del terra, de manera que els espectadors que es troben en les últimes files tenen molts problemes de visió. Encara que és un inconvenient a tenir en compte, l’obra es tan genial que val la pena anar-hi encara que et toqui a l’última fila.