Per casualitat de la vida va caure a les meves mans el gran Tròpic de càncer de Henry Miller, mesos més tard a la cartellera de teatre trobo una obra que ens parla de la relació d’aquest escriptor amb Anaïs Nin. Dues persones unides per la seva vocació artística. No podia faltar-hi.
Solo creo en el fuego és una obra que juga amb dos discursos que transiten en un constant diàleg. Una primera sensació d’història d’amor, on els focus es posa’t en la creació artística: dos escriptors molt autobiogràfics en la seva obra. Per l’espectador que coneix els seus treballs, pot veure la fina línia entre la literatura i la realitat de l’escriptor.
Però el diàleg no és trobat entre els dos personatges, sinó entre els creadors de l’obra i la inspiració que aquests dos escriptors han deixat al món. Angela Palacios i Carlos Martín-Peñasco s’encarreguen de donar vida aquest diàleg, un treball molt cuidat, ja que aconsegueixen un nivell molt elevat d’intimitat i realisme.
A vegades la dramatúrgia compartida és un repte, però no podem negar la complicitat que hi ha entre els membres de la companyia Prometidos, anomenats anteriorment. És difícil l’ús de la carta, un gènere escrit, a l’hora de portar un espectacle on s’utilitza un llenguatge molt diferent, encanvi en cap moment el text de l’obra decau.
Un ús molt artesà de la il·luminació, deixa de banda la maquinària, i entre en joc el component humà. Una escenografia pictòrica i abstracta, acompanya el viatge que fan els personatges. Un mar de cartes, el mateix mar que un dia van escriure. Eren revolució i encara ens inspiren.