Perquè penso que hi ha hagut una correcte direcció de Teresa Vilardell, bona interpretació de Marc Martínez, l’escenografia, la il·luminació, tot bé, però… a mi personalment no m’ha arribat. I això que vol dir? Doncs que no m’hi he sentit involucrat i al final m’he avorrit. Potser no és tan fàcil traslladar un relat en peça de teatre, i més d’Strindberg, que quan va escriure aquesta mena de memòries ja estava molt cremat. Potser és un problema meu, però a partir dels primer 10 minuts (penso que ha començat bé) ja no m’ha fet vibrar. Per això la valoro a la meitat del barem, perquè no puc ser massa objectiu.
Enllaç copiat!