Vaig triar aquesta obra per diverses raons: per l’autor ( un clàssic en la literatura sueca), per ser un text poc conegut i difícil de portar a escena, però principalment per veure en Pep Tosar, actor que admiro moltíssim; malauradament això no ha estat possible i en el seu lloc hem vist un Marc Martínez esplèndid i que ens ha sabut transmetre en tot moment la figura tan complexa i contradictòria que era en August Strindberg.
Es tracta d’un text autobiogràfic que Strindberg va escriure nou anys abans de morir, és una etapa de la seva vida molt complicada, una lluita amb si mateix i amb el seu entorn (les dones i la societat). Strindberg deia que com a escriptor només podia escriure sobre el que coneixia, i el que coneixia més a fons era ell mateix, per tant, ell era la matèria dels seus llibres.
El text ha estat traduït per la Carolina Moreno, professora experta en literatura i llengües escandinaves, que a més a més ha interpretat el paper de La Dona, personatge que ens ha servit de fil conductor durant l’obra . A escena, a més del protagonista i La Dona hi ha la presència d’un pianista (David Anguera) tocant la música de Beethoven ,un dels compositors preferits de Strindberg.
En Pauet Riba ha estat el creador del videoart i el mapping, una feina brutal que dona molt de sentit al muntatge. Una pantalla on es veu reflectida tan la part exterior com la interior del personatge. Imatges, totes elles molt simbòliques, com la de la dona teixint el cordó umbilical, que és el fil que uneix els pensaments d’August Strindberg amb la realitat del seu present, un viatge des de l’espai interior de l´ànima humana. Brutal !!!
No sé com dir això i que soni bé…
Tot i que el text és molt bo, que la interpretació d’en Marc Martínez és brutal i tota la resta en el seu conjunt és per posar una valoració de les més altres, malauradament a nosaltres no ens va transmetre gens i fins hi tot se’ns va fer una mica llarg i avorrit. Pot ser encara ens queda molt de camí per poder comprendre aquests tipus de text i estar a l’alçada de poder-los apreciar i valorar tal i com es mereixen.