Una veu s’instal·la al cap, al principi és com un xiuxiueig, però a mesura que passen els dies és més alta i determinada, de ser una veu casual es converteix en una consciència permanent. Com gestionar-ho? No és gens fàcil.
L’Anna és una noia amb anorèxia i en Ginés té depressió. Tots dos es troben en un punt d’inflexió de la seva vida i haver-se conegut tindrà un pes en les seves decisions. En aquesta obra Agustí Franch relata com ha sigut la vida d’aquestes persones des que eren petitess i com aquesta veu al cap va anar formant-se.
És sorprenent la capacitat que té Franch de narrar aquestes dues històries, complexes i difícils de pair, però molt importants de mostrar al públic. Sense arribar als estereotips ni a l’exageració o morbositat, va formant el discurs i construint les dues personalitats, saltant del present al passat i escollint els moments claus que van anar pujant o baixant el volum d’aquesta veu.
Amb un muntatge senzill i pocs elements, Núria Florensa i Raül Tortosa aconsegueixen crear un espai claustrofòbic i alliberador al mateix temps, cada element serveix als intèrprets per crear l’ambient adequat al moment de la història que estan explicant. El disseny sonor i de llums ajuda a contextualitzar els espais necessaris per al relat.
Míriam Tortosa i Isidre Montserrat aconsegueixen atrapar, i fer patir, a cada minut. Els seus personatges es coneixen i van creant un nexe d’unió que va més enllà de dos simples desconeguts que es van trobant: s’entenen, es comprenen i, el més important, no es jutgen. Tortosa s’entrega a la seva Anna, trenca en bocins a l’espectadora amb les seves vivències, però sobretot, quan deixa veure amb tan sols una mirada tot el dolor que sent a dins. Montserrat té un paper molt difícil, el seu personatge apàtic i sense ganes de mirar al futur és estàtic i s’ha de treballar molt per aconseguir transmetre tota la desesperació que sent amb tan sols un moviment com pot ser, per exemple, plegar un jersei.
Dura i necessària, aquesta producció aboca una mirada diferent a les malalties mentals i a la manera com s’afronten. Ofereix una llum nova per veure darrera del diagnòstic i descobrir algunes de les coses que senten i pensen qui les pateixen. Una obra per reflexionar i compartir.
