Què passa quan, una família, amb profundes conviccions polítiques, deixa de creure amb els seus ideals? Doncs que moren, a poc a poc. Les seves vides queden sotmeses a un ànim sense esma on un no es preocupa ni en canviar-se de roba quan se’n va a dormir.
Sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, que veuran com tot en el que havien cregut i pel que havien lluitat, es va fonent per acabar desapareixent. L’espectacle explora la vessant més íntima de la política i la ideologia. El personatge de Sara, la mare i pal de paller de la família, interpretat per Màrcia Cisteró, ens fa una explicació immillorable: quan portes el menjar als veïns perquè aquests estan malalts o passen una situació greu. Això és una decisió política, i és posicionar-se clarament cap a una manera d’entendre i fer el món. Ella també diu que la política no serveix de rés si no es comença per l’amor. L’amor que et porta a preocupar-te pels veïns, la família, i per un mateix.
L’aposta escenogràfica de l’espectacle és un element clau en el muntatge. Ferran Utzet ha volgut centrar-se en un únic espai, el menjador de la família. Però ha sigut molt hàbil creant un interessantíssim joc coreogràfic, dotant de gran dinamisme l’escena. El temps fa moure les coses, de forma ràpida i inevitable.
Tot culmina en una gran escena final, magníficament interpretada per Màrcia Cisteró i Pol López. Un moment on tot el que s’ha anat construint durant tot l’espectacle, es despulla, per a presentar-nos l’essència en el discurs que li fa la mare al fill. L’esena ens enganxa a la cadira, i fa que aquestes paraules ens ressonin al cap durant uns quants dies.