La nova producció de la Perla29 , ‘Sopa de pollastre amb ordi’ d’Arnold Wesker, és una reflexió sobre la ideologia, les conviccions polítiques i els somnis. L’obra parteix de l’emotiva història dels Khan, una família britànica obrera comunista i d’origen jueu i de les diferents relacions que s’estableixen entre ells a mesura que els seus ideals es van desfent amb l’arribada d’una incipient societat capitalista.
Quan vas a veure una producció de La Perla 29 saps que hi ha quelcom, més enllà del fet teatral, que sorprendrà… i així és! Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el magnífic treball de moviment: una coreografia perfectament sincronitzada entre la interpretació, el text i els elements escenogràfics que van variant en paral·lel a l’avanç de la història… no explico gaire, és millor que ho veieu. Aquest minuciós treball el completen unes molt bones interpretacions, de les quals m’agradaria destacar sobretot la de Màrcia Cisteró, María Rodríguez i Lluís Villanueva, que al meu parer estan espectaculars.
L’obra us connectarà molt amb algunes sensacions que vivim molts arran de la situació política, sobretot a partir de l’1 d’octubre i fins a l’actualitat. M’hi vaig veure reflectit en molts moments: en la il·lusió, en la força, en les ganes de poder amb tot però també en les etapes següents en la tristesa, en la por, en la impotència, en els dubtes o en la incertesa que viuen també els personatges. Pot el temps i la vida erosionar les nostres il·lusions? El Ferran Utzet i el Llatzer Garcia ens han posat un mirall, mirem-nos i reflexionem… potser així aconseguim trobar la resposta.