D’aquesta obra en sentireu a parlar. Sopar amb batalla. Sí, ho endivineu, uns amics es reuneixen a casa d’un d’ells per tenir una vetllada agradable. Sí, després els conflicten escalen i van sorgint xafarderies i dimonis del passat. Aquesta vegada però, és totalment diferent. Hi ha riure, sí, però també hi ha suspens i ironia i estratégia. En desborda. Sang i violència. Massa, segurament massa. I també exageració i un pél de manca de versemblança. Podriem dir que aquí se superen límits del ja establert com a gènere “sopar amb amics i familiars”.
La nova obra de Jordi Casanova té la capacitat de mantenir l’espectador captiu durant tota la representació i tan aviat retorçar-lo de riure com d’expectació. Cada escena catapulta a la següent i forma part d’un el·laborat mecanisme narratiu que dona vida a la múltitut de les trames i subtrames que converteixen Sopar amb batalla en una obra hilarant i amb molt de ritme. La representen 7 actors solvents -deixeu-me destacar el paper de Jordi Coll- que ens mostren tant les motivacions més baixes que hi ha darrera una broma com la força que tenen els ressentiments passats encara a dia d’avui. I el millor de tot, un final prou rodó i sobretot digne. És ben bé que no a tot li podem dir amor, no?