“What is Love? Baby don’t hurt me…” amb aquesta cançó de Haddaway es dona la benvinguda al públic a aquesta història. I quina manera! Movent els peus i entonant aquest èxit dels 80, ja estem de ple en una obra que ja s’albira que serà un terratrèmol en el nostre cap. Prepareu-vos per passar dues hores de riures, que arribaran a les llàgrimes, mentre aneu descobrint els personatges d’un sopar molt especial. Una reunió d’amics per estrenar la llar d’una parella que es convertirà en un camp de batalla on sortiran els veritables sentiments dels uns pels altres, i on serà descobert més d’un secret amagat rere el somriure de l’amistat.
El que comença com una reunió d’amics, aviat es converteix en un text estrambòtic, ple de girs a cada moment on anem descobrint la realitat del caràcter de cada personatge. No sobra ni un, cadascun té la seva peculiaritat i la seva bogeria interior. Un grup format per una colla de persones que representen diferents perfils que podem trobar tots a dins del nostre cercle social. Tot i que sí, segurament, les persones que coneixem no arribaran als límits d’aquests personatges.
El muntatge fa volar el cap més d’una vegada, en un escenari convertit en dues estances d’un mateix habitatge, la sala d’estar i la cuina, es van succeint escenes paral·leles que mantenen al públic passant d’una a l’altra com si es tractés d’un partit de tenis. I més lluny de semblar una estructura que ens pugui confondre, el text i la posada en escena estan tan ben tramats que no ens perdem cap detall. Diàlegs feridors i punyents, veritats enviades com a dards i amb intencions deshonestes que, més enllà de viure un drama ens fan riure a cor què vols. Situacions absurdes i portades al límit que no deixaran indiferent a ningú.
I si el text i el muntatge són de 10, amb les interpretacions ja s’arriba a un altre nivell. Tots, absolutament tots els personatges, tenen el seu moment per brillar i deixar-nos estorats, ja sigui per la sorpresa de les seves revelacions o pels riures incessants que ens provoquen. I la música? Una joia dins d’aquesta producció. No només Haddaway ens serveix d’introducció, sinó que s’infiltra en la trama i ens dona aire i sentit enmig de tota la bogeria que s’està vivint en aquesta casa. A més a més, hi ha una actuació fora de sèrie d’un dels personatges que, cantant, no diré amb quina qualitat, et fa arribar a les llàgrimes pel riure. No us vull avançar res que esguerri la trama, però… “Yo soy tu yegua, tu potrilla….” està destinat a ser un hit musical als vostres caps hores després de sortir del teatre.
Diversió, alegria, bogeria i dues hores de màgia a sobre l’escenari. Una meravella.