El Cicle #jotambé, dedicat a les violències de gènere i estructures de poder, arriba a la Sala Beckett amb “Sota la neu”, una obra escrita i dirigida per Anna Llopart, i protagonitzada per Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia. Tres grans actors. Tres grans interpretacions. Una menció especial per la Paula Malia, per la seva brillant interpretació en el paper de l’Alícia, el personatge principal de l’obra, que veurem com evoluciona psicològicament a mida que avança la història. Una evolució que passa per l’oblit, la desmemoria, la descoberta, la presa de consciència, la redescoberta i finalment l’enfrontament.
De fet, els principals personatges són dos, en Víctor i l’Alícia, dos germans bessons, tot i que en Víctor no està en cap moment present físicament a escena. La resta de personatges, la venedora de flors, la monja, el missatger, el mestre, la coach,…, són interpretats per la Laura Conejero i l’Àlex Casanovas. Un altre dels personatges, que tampoc surt de manera física a l’obra, i és molt important, és l’avi.
L’obra comença escoltant la veu d’en Victor explicant el començament de “La reina de les neus” de l’Andersen, un conte que l’avi els explicava a ell i a l’Alícia quan eren petits. Més endavant el que escoltem és una versió més personal, plena de senyals autobiogràfiques, que de manera metafòrica i simbòlica, en Victor ha deixat enregistrat en una cassette que farà arribar a la seva germana. Aquesta història remourà el passat de l’Alícia i farà sortir a la superfície un record esfereïdor, que possiblement quan era petita no va acabar de comprendre, i que, inconscientment o com a mecanisme de defensa, va decidir oblidar.
M’ha semblat genial la reescriptura del conte d’Andersen per explicar la pròpia història d’en Víctor. Una història en que la Greta és l’Alícia, en Kay és en Víctor i la reina de les neus és l’avi.
Realment el text és una filigrana. És increïble com moltes de les escenes doloroses poden estar relatades d’una manera tant poètica.
“Sota la neu” és una ferida que cou, una història de dolor i patiment. Una història envoltada de misteri, intrigues i incògnites. Una història complexa. Una història que t’engoleix de bon començament. Una història escrita amb delicadesa, subtil, poètica, que no buscar moralitzar, sinó visualitzar.
És un viatge personal de l’Alícia en el que es toquen molts temes: el poder, les diferents cares de l’abús, la desigualtat, la desconfiança, la intolerància.
És una reflexió sobre la violència i l’abús, i sobre les diferents eines que construïm per fer-n’hi front.
Personalment m’ha agradat molt tot el muntatge, la posada en escena, l’escenografia, la música ambiental, el joc de llums, les interpretacions, el text.
“Sota la neu” transmet, remou, et fa reflexionar.
Per acabar us recomano que compreu el llibre. Insisteixo, el text és brutal. Jo ja me l’he llegit tres vegades. Sempre hi ha coses a descobrir.