Si haguéssim d’incloure aquesta obra en algun gènere segur que seria el de comèdia, però concretament el de comèdia negra, negríssima, i també amb un toc d’absurd i bogeria. Tenim un cadàver a escena des del minut u, i aviat es veuran involucrats en el crim tots els personatges de la peça. Tot i així, no és un thriller convencional perquè el tipus d’humor i de teatre que ens ofereix la companyia La Peleona esdevé protagonista. En aquest sentit, destaca el ritme frenètic en el que succeeixen els esdeveniments, la precisió meticulosa en que els personatges accionen a escena i també l’espai sonor, que acaba essent un personatge més, segurament el més important. La direcció de Carla Torres -autora també de la peça- i Carles Mallol és molt encertada i precisa, i els actors -del primer a l’últim- resulten divertits, esperpèntics en ocasions, i sobretot molt competents. L’únic inconvenient és que hi ha un moment en que l’obra escapa tota sola, enfollida, cap a un desenllaç realment inversemblant… i deixa un final precipitat o no del tot satisfactori. Per últim, atenció a les “bufetades” del títol…. Quan veieu l’obra segur que ho entendreu.
Enllaç copiat!