Sous la plage, és una performance interpretada per Mohammad Bitari, periodista refugiat d’origen sirià- palestí, que ens interroga sobre els discursos i les paradoxes generades al voltant de les revoltes àrabs i l’actual crisi migratòria.
Una proposta que en principi ens interessava moltíssim, perquè l’Imma i jo vàrem estar a Síria poc temps abans de començar la guerra i en aquell moment res no ens feia pensar en els esdeveniments esgarrifosos que vindrien d’immediat.
El que ha passat des de llavors és terrible i el pitjor és que Europa s’ho ha mirat amb ulls clucs, com si no anés amb ella, com si els milers de persones que han estat massacrats no fossin persones humanes…. i a sobre ha posat tots els impediments possibles per acollir als refugiats, que no els ha quedat més remei, que fugir de casa seva.
Marc Villanueva i Gerard Valverde, empesos pels últims esdeveniments a orient i la seva translació a occident, presenten un espectacle sobre la tensió entre subjecte i (h)Història, entre les fràgils imatges que conformen la memòria íntima i les imatges del poder.
Malgrat que la proposta està presentada per un dels protagonistes i és molt creïble i el text interessant, malauradament no vàrem connectar amb el que creiem un excés de tècnica … pantalles de TV i múltiples aparells de so, que li han volgut aportar a la narració els seus creadors; això la fa molt feixuga, almenys al nostre entendre i a la poca estona de començar ja ens vam començar a bellugar a les cadires i a avorrir molt, moltíssim, fins al punt que vàrem desconnectar i alguns dels espectadors que ens envoltaven, van caure en una profunda son. Una llàstima.
Crònica original AQUÍ