Les impuxibles ens sorprenen dia a dia i amb cada nou espectacle pel seu compromís social i per la innovació en la composició, en la posada en escena i la coreografia.
Clara Peya, premi nacional de cultura d’enguany, es despulla davant del públic parlant del seu TOC (trastorn obsessiu compulsiu) amb el que ha arribat a conviure-hi pacíficament. Del TOC de la Clara en parla també la seva germana Ariadna Peya d’una manera commovedora. També es despulla ella perquè li ha fet costat i li ha donat tot el seu suport però també ha sentit el seu espai envaït. Balla aquesta desesperació plena d’amor i respecte creuant la barrera de l’escenari envaint el públic amb la projecció “Perquè ocupes tant d’espai”?.
La gran Clara Peya, utilitzant la posició de reconeixement, fa una descripció d’ella mateixa que encara l’engrandirà més. I és per això que se sent amb força i a la vegada en l’obligació de dir-ho per normalitzar i visibilitzar la situació de molts altres que pateixen algun tipus de trastorn que oculten i de vegades, se n’avergonyeixen. Com diu Italo Calvino són “malalties que es mantenen en secret com una culpa”. I per normalitzar i desculpabilitzar han fet un espectacle estèticament impecable. De tot se’n podria parlar abastament: de l’ obsessió en forma de mil pianos que es van movent per terra d’una manera vertiginosa, de la descripció de l’evolució del trastorn en variades i diferents escenes que elles anomenen lòbuls, dels monòlegs que expressen un interior torturat i torturant o de les coreografies d’Ariadna Peya. Tot i ser 5 persones en escena (Pau Vinyals, Adrià Viñas, Èlia Farrero, Clara i Ariadna Peya), no hi ha personatges. Totes elles interpreten a la mateixa Clara o aspectes més abstractes del trastorn i ho fan a través de diferents disciplines: dansa, llengua de signes, circ, música, projeccions, text…acompanyades de la deliciosa, creativa i sensorial il·luminació de Jordi Berg. I omplint tot l’espectacle, la música de la Clara Peya.
Lamento dir-vos que ja no hi sou a temps de veure aquesta joia perquè han exhaurit cada dia.