Hem assistit avui a un espectacle cuidat fins a l’últim detall la qual cosa m’ha permès deixar-me anar i introduir-me sense fer cap esforç en el món de sensacions visuals i acústiques que m’oferien. Quan la presentació, la música i la interpretació són impecables et transporten a emocions indescriptibles. És difícil parlar per separat de tot el que he vist perquè el conjunt és magnífic.
La idea original és d’Estefania Porqueras i també n’és la directora artística i l’autora de les coreografies. L’acompanyen ballant Clara Martínez i Fabian Schneider. És un claqué que prové del tap americà, amb postures relaxades, tenses o violentes segons el tema y utilitzant tot el cos en un moviment constant creant uns diàlegs a dos o tres bandes d’una gran expressivitat. I al darrera, al fons de l’escenari, unes imatges en moviment com matèria líquida viscosa, magma volcànic daurat que va canviant en funció dels sentiments o emocions que es van creant a escena.
La Composició Musical és de Guilliam Sons i la mateixa directora Estefania Porqueras. És música electrònica que amb el ritme constant del claqué es converteix en una melodia suggerent. El solo de música amb instrument de vent de Guilliam Sons va merèixer uns aplaudiments molt especials. Moment màgic també el solo de Porqueras expressant solitud i aïllament.
És una combinació perfecte de so, tap dance amb tres magnífics ballarins , música electrònica i textos d’escriptors coneguts. Jo no m’ho perdria.