El teatre argentí ens va arribant amb compta gotes a casa nostra, però ho fa i sempre és un plaer veure les seves propostes. En aquest cas, ens arriba una obra exitosa de l’off de Buenos Aires, la qual es riu de les pors quotidianes de dos personatges que estan en escena. Una bona idea amb la que a través de la comèdia i de les situacions absurdes s’aconsegueix mirar dins de les nostres pors, potser moltes d’elles absurdes, però que d’alguna forma es poden presentar i fer-nos frenar a l’hora d’actuar en el dia a dia, transcendint així l’espectacle més enllà de la premisa aparentment banal. En aquest sentit, es desplega un tipus d’humor exagerat i sobreactuat, en el bon sentit de les paraules, que fa riure de forma constant al públic. El duet demostra una alta capacitat còmica, la qual ve marcada per un humor ben trobat i unes interpretacions i una direcció dinàmiques i molt ben mesurades. No obstant, considero que l’espectacle esdevé repetitiu i allò que feia riure molt al principi, al final, només acaba per fer-nos somriure, que no és poc. Així, l’obra dona moltes voltes al punt de partida sense saber trobar un fil que la faci desencallar. De totes maneres, es tracta d’un espectacle àgil, amb molta personalitat i que se surt del convencional, motiu pel qual ja val la pena donar-li una oportunitat.
Enllaç copiat!