“Cançó per tornar a casa” és una obra escrita i dirigida per la dramaturga hispano-uruguaiana Denise Despeyroux.
Es tracta d’un text fet a mida, escrit sota l’encàrrec de la companyia T de Teatre però amb absoluta llibertat de creació.
“Cançó per tornar a casa” és una historia que sorgeix del retrobament de tres ex companyes de teatre, distanciades des de fa més de vint-i-cinc anys, la noticia que gira sobre un misteriós dramaturg escocès, i la presència d’un “arquitecte motivacional” i la seva ajudant.
Es tracta d’un muntatge que barreja l’estil còmic de les T de Teatre amb el llenguatge i l’univers propi de l’obra de Denise Despeyroux; una obra que es mou entre el psicoanàlisis, la mort i els morts,… De fet es toquen diferents gèneres. Hi ha riures i hi ha dolor. Podríem dir que és un drama envoltat de comèdia, un text surrealista amb tocs de drama, una tragicomèdia o una comèdia amb un final dramàtic.
A “Cançó per tornar a casa” l’autora ens mostra a uns personatges desequilibrats, inestables, necessitats de ser estimats i estimar; són personatges solitaris, desesperats.
Els diàlegs estan molt ben reeixits, són ràpids i enginyosos. És una espècie de joc teatral on es nota la complicitat que hi ha entre les actrius. I es que ja són més de 26 anys que Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca i Marta Pérez, les integrants de la companyia T de Teatre, porten treballen juntes, i això, a l’hora de sortir a escena es nota. En aquesta ocasió, i com ja ve sent un habitual en aquesta companyia, hi col·labora l’actor Jordi Rico.
En Jordi Rico, l’Àgata Roca i la Marta Pérez estan increïbles !!!, com diria un amic meu, els ha tocat el paper més agraït de l’obra.
Creieu en el destí?, en les coincidències que ens depara la vida?, en les connexions i lligams entre les persones?, en les casualitats?, en el tancament dels cicles?
Personalment m’ho vaig passar molt bé i vaig riure molt, tot i que a mida que avançava l’obra em preguntava on aniria a parar tot plegat.
***1/2