Tres amigues de l’institut que fa gairebé 30 anys que no es veuen. Un “arquitecte emocional” i la seva ajudant que intenten comprendre una mort sobtada. Cinc persones que es troben en un petit poble, perdut a la muntanya, a l’hivern, per compartir, entre altres coses, el dolor que produeix la pèrdua i el caos emocional.
D’aquesta manera es podria resumir d’una manera molt simple el complex text de Denise Despeyroux, que, a més a més, dirigeix a T de teatre en aquesta aventura. La complexitat de l’obra prové de l’entramat emocional del mateix ésser humà que no aconsegueix trobar un camí fàcil per on fer via quan la vida se li complica d’una manera inexplicable. Quan perds a una persona estimada, quan no saps cap a on vas, ni quin camí seguir o quan no saps com reaccionar davant d’una situació que no podies preveure. Aquestes són algunes de les situacions que viuen els personatges d’aquesta història.
Amb un clar to còmic i divertit durant tota l’obra, ens presenten situacions que estarien catalogades de “dramèdia”, ja que, dins de la desgràcia del succés, aconsegueix arrencar riures del públic d’una manera continuada durant tota l’obra. El text, seguint un ritme àgil i seductor, aconsegueix atrapar a l’espectador que, tot i no saber quin és el destí de l’aventura, la segueix de ben a prop amb un interès real.
La posada en escena és mínima, justa i necessària, sense tirar de parafernàlia o elements que no tindran cap utilitat en la trama i això és d’agrair, perquè dona un caire d’austeritat molt adient per al desenvolupant de l’obra.
Els diferents personatges que se’ns presenten –dels quals millor no dir res perquè sorprenguin durant la representació- van encaixar de manera natural al llarg de l’obra. Cal fer una menció especial per Àgata Roca, que omple de realitat al seu personatge i transmet a l’espectador una versemblança increïble, que no deixa veure la diferència entre el personatge i la intèrpret.
Una obra còmica i alegra, amb un rere fons de tragèdia i dolor que dóna el cop final a l’espectador en els darrers minuts de la producció. Un cop de realitat tan necessari com inesperat. I és que al final, tothom, ha de tornar a casa.