Aquest cop T de teatre i Dagoll Dagom han coproduït “La Tendresa“, una versió al català de la comèdia de l’Alfredo Sanzol.
Abans de tot anem a pams, ja que venen curves en aquesta opinió.
L’obra s’ha inspirat en les diferents comèdies de Shakespeare per realitzar aquesta “comèdia” romantica entre una familia de llenyataires perduts en una illa i la d’unes princeses. L’autor va escriure l’obra amb un cert homenatge que podem veure durant part de l’obra. Aquesta inspiració es veu a més en la llista de diferents obres de Shakespeare que van anomenant durant la funció (segur que fas la teva propia llista sense molta dificultat).
Amb una posada en escena mínima i amb ingredients de la comèdia podem veure una farsa de corredises, canvis identitat i un ingredient addicional que no m’ha agradat gens.
Els actors interpreten el seus papers a la perfecció, en aquest sentit no tinc cap problema. Laura Aubert, Marta Pérez i Elisabet Casanovas són les tres actrius que fan de princeses que volen fugir dels homes; i Jordi Rico, Javier Beltrán i Ferran Vilajosana fan d’una familia que volen fugir de les dones.
I l’embolic comença quan les princeses comencen a vestir-se com a homes per no ser descobertes. I a partir d’aqui els embolic, les segones intencions comença a donar forma a la comèdia.
Amb això, també comença un compendi d’errors que l’únic que fa és caure en una sèrie d’estereotip, d’acudits i de moments casposos sobre els homes i dones que semblava que havíem deixat en el passat. La caricatura de la guerra de sexes es visible en tot moment, fins i tot hi ha estones que semblava que veia una pel·lícula de Pajares i Esteso o de l’Ozores (sobretot en la part final de l’obra) que en qualsevol moment creia que veuriem pit i cuixa a l’escenari.
La resta de l’opinió la tinc que guardar al següent enllaç, ja que no puc dir que sigui part de l’opinió sobre la funció