Impossible no elogiar el treball que Alfredo Sanzol ha realitzat amb La tendresa, text pel qual ha resultat enguany guanyador del Premi Valle-Inclán, teixint aquest vestit ‘Shakespearià’ a una història que beu i homenatja el Bard amb constants referències als títols de les seves obres, les quals realitzen cameos al llarg i ample de la funció. Un text àgil i tremendament divertit, que va in crescendo fins a acabar en un deliri de focs artificials que arrenca riallades i aplaudiments. La tendresa guarda en el seu interior un missatge absolutament actual, que convida a la tolerància i a deixar-se portar pels sentiments, per estranys que aquests ens semblin, i que com més ‘desetiquetats’ ens resultin molt millor!
La Tendresa és al teatre el que un pastís de llimona a la gastronomia; té aquesta textura merengosa que en boca es descobreix cremosa, més sòlida, i gratament àcida, que fa salivar de gust, arrencant gairebé un sospir de plaer, que provoca que la devoris amb golafreria i que, en acabar, vols que quedi una porció més per poder repetir.
La Tendresa se’m va descobrir espurnejant, lluminosa, juganera, benintencionada i emocionant. Un xut de positivisme que vaig gaudir ben a gust!