Alfredo Sanzol ha estat guardonat en tres ocasiones amb el “Premio Max de las Artes Escénicas”, pel “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” i també pel “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol.
L’èxit d’Alfredo Sanzol, els premis concedits i els productors són un reclam per anar a veure aquesta obra.
És una comèdia d’embolic basada únicament en el transvestisme i la confusió que crea la disfressa. Una mica “Così fan tutte però amb canvi de sexe i unes feromones que posen en perill l’estabilitat emocional i l’ordre establert.
Marta Perez, la mare que fa veure que protegeix les filles de la maldat dels homes i elles, Elisabet Casanovas i Laura Aubert són les tres dones de l’obra. Jordi Rico és el pare dels llenyataires que ha fet viure en una illa deserta als seus dos fills Xavier Beltran i Ferran Vilajosasana, fugint de les dones. La comèdia està servida.
La interpretació dels sis personatges és superba i el millor de l’obra.
Sorprèn aquest text en una societat que està fent esforços per sortir de les regles de joc imposades per segles d’opressió política i religiosa, que lluita per trencar els motllos establerts que ofeguen i anul·len diferències. És el típic text “noi-noia” que s’espanta quan hi pot haver un equívoc que posa en perill la clàssica relació. El desenllaç presenta una solució alegre al conflicte amb la qual tots els problemes se solucionen i tots queden feliços. Alguns autors consideren que la comèdia és moralista. En aquest cas, la defensa de la moral imperant no dona peu a introduir qualsevol altre pensament.
Hi ha programació dedicada a estudiants de totes les edats. L’acostament al teatre de la gent jove ha d’anar acompanyat d’una reflexió i una crítica al model de relació que es planteja.
Les entrades exhaurides i el riure estentori del públic que impedia de vegades entendre el text, em fan pronosticar un èxit clamorós.